Alguns autors, com és ara Maurice Grammont, ha convertit la recerca i la tipificació d’aquests fenòmens en la tasca primordial de la investigació foneticofonològica, per la força aclaridora que mostren a determinar la dinàmica particular de cada llengua. Entre totes les menes possibles d’assimilació que han estat classificades cal esmentar les següents: progressiva, quan el fonema assimilador precedeix a l’assimilat (rotunda > rodona); regressiva, quan l’assimilador segueix l’assimilat (bursa > bossa); recíproca, quan és mútua entre dos fonemes (factu > fait > feit > fet); i, en un altre ordre, contigua, si es dóna entre dos fonemes veïns (columba > coloma); distant, quan ambdós són separats per d’altres (novacula > navalla); i epentètica, quan un determinat tipus d’evolució genera la presència d’un fonema no etimològic (die-veneris > divendres).
f
Fonètica i fonologia