dret d’atansar

m
Dret català

Dret que té el propietari d’atansar la paret que vol construir a la que el veí ja té feta.

Prové dels costums barcelonins recollits en les Ordinacions d’En Santacília, del segle XIV, on és definit dient que qualsevol pot acostar la paret pròpia a una altra d’aliena al llarg o de través, però sense recolzar la primera en la segona; no és admès el dret d’atansar quan el veí té lluerna a la seva paret durant trenta anys sense contradicció.