Fou introduït a Roma a partir del segle II aC a través de la Magna Grècia. El seu desenvolupament pot ésser seguit molt bé a través de la descripció que en fa l’historiador Tit Livi. Al final del segle II aC (186), en vista dels abusos que constituïa la celebració d’aquestes festes i de llur caràcter secret que les feia sospitoses a l’autoritat, foren prohibides pel Senat en un decret, el Senatusconsulum de Bacchanalibus, una part del qual ha estat conservada en una carta dels cònsols als aliats: aquest text ha donat motiu a molts estudis erudits, tant des del punt de vista del llatí arcaic en què és compost, com des del de la història de la religió antiga.
f
pl
Religions de Grècia i Roma