Els baixants antigament eren construïts amb peces de terra cuita, envernissades interiorment, d’uns dos pams de llargària. Després n'han estat fets de ferro colat (ara en desús), de fibrociment i, darrerament, de plàstic (clorur de polivinil). Per a enllaçar bé un tub amb la seva continuació, cada peça té en un dels extrems un eixamplament, anomenat valona, que encaixa amb la peça immediata. Els baixants són subjectats per mitjà d’abraçadores ancorades a la paret. Per tal d’adaptar-se a les diferents necessitats que presenta la recollida d’aigües, a més dels segments rectes hom fabrica peces de formes especials.
m
Construcció i obres públiques