Eren ciutats dels bastetans: Basti (avui Baza), que donà nom al grup Acci (Guadix) i Tutugi (Galera), en terres granadines, i Tugia (Peal de Becerro), Mentesa Bastia (La Guardia) i Orongis o Auringis (potser Jaén), en territoris de la província de Jaén. Les fonts tardanes atribueixen als bastetans (bastetani) un territori que arriba fins a l'Anas, avui Guadiana. Bastetans, ibers i tartessis devien pertànyer a una ètnia i tenir unes condicions naturals i socials molt semblants. La cultura material dels bastetans assolí una forta personalitat, especialment des del final del segle V aC fins al segle III, aC; representava el model, i potser l’origen, de la cultura ibèrica del sud-est i de l’est peninsular. Són d’una riquesa i d’una monumentalitat excepcional llurs necròpolis, les quals palesen relacions amb el món oriental mediterrani. Llur estat social era avançat, amb una societat ben estratificada, en la qual diverses ciutats en reunien en agrupacions temporals sota el comandament d’un règul o reietó. Llur base econòmica era agrícola, reforçada amb ramaderia i una gran riquesa minera. Poble de vella arrel històrica i amb contactes permanents amb tota mena de colonitzadors i navegants, acceptà aviat les innovacions culturals. També s’adaptà aviat a les dominacions dels cartaginesos i dels romans.
f
m
Història