De molt antic el bastó fou sempre un signe de comandament o un atribut de dignitat, no solament militar, sinó també judicial. Homer ja parlava dels bastons militars portats pels capitants. Els primitius magistrats de Roma portaven bastonets d’or, de vori o d’alzina, segons llur dignitat. El ceptre mateix no és sinó un bastó que indica l’autoritat sobirana. Els primers reis francesos portaven un bastó recobert de làmines d’or, que al s XIV fou substituït per la mà de la justícia . En forma curta el bastó és distintiu, en diferents països, dels més elevats graus militars (mariscals, generals, almiralls), i també d’alts càrrecs honorífics, com el bastó de cerimònia o el bastó de gran mestre , a l’antiga cort francesa. El bàcul eclesiàstic i la vara de determinades autoritats civils deriven del bastó de comandament.
m
Història