belend
| belenda

f
m
Història

Individu d’un poble cèltic que sembla tenir l’origen entre els indoeuropeus de la cultura dels camps d'urnes i que, en emigrar cap al sud, a la primeria del darrer mil·lenni aC, s’establí a la vall baixa de l’Arieja (Occitània).

Hom diu que dels belends (belendi) sortiren els pelèndons, els quals entraren a la península Ibèrica i s’establiren a la conca del Duero.