Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats . Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades . Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments (fets a Perpinyà i a Girona), taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques.
f
Numismàtica i sigil·lografia