El mot potser al·ludia a la situació benestant dels qui pertanyien al partit borbònic. Al País Valencià, la majoria dels nobles foren botiflers, fet que els valgué posteriorment la confirmació dels privilegis. Hom podria situar entre els botiflers de Barcelona personatges que en temps de Carles II havien exercit càrrecs virregnals i que havien tingut conflictes amb les institucions del Principat. També hi foren bastant nombrosos els aristòcrates i els cavallers del braç militar, i alguns artistes i menestrals enriquits. A la resta del Principat, el nombre de botiflers fou més aviat escàs, fins a l’extrem que, quan calgué proveir els càrrecs municipals prevists pel Decret de Nova Planta, en alguns llocs mancà el nombre necessari d’addictes a la causa borbònica. A València, els mateixos jurats foren nomenats regidors del primer ajuntament filipista (1707). Els botiflers foren dels pocs catalans que obtingueren càrrecs en altres territoris de la monarquia.
f
m
Història