L’altre extrem, o bé pivota sobre un suport vertical (braç radial), i fa descriure a l’agulla una trajectòria corba, o bé es desplaça sobre una guia horitzontal, i aleshores li fa descriure una trajectòria recta i sempre perpendicular a la tangent als solcs (braç tangencial). El braç acostuma a ésser de forma tubular, i es fa prou lleuger perquè siguin mínimes les forces d’inèrcia que puguin distorsionar els moviments de la punta de lectura, però a la vegada amb la massa suficient perquè mai no arribi a ressonar amb les vibracions d’aquesta.
Prolongant-se més enllà del seu suport, els braços acostumen a portar un contrapès variable que permet de regular acuradament la força amb què la punta de lectura descansa sobre el solc; a més, els braços radials tenen un contrapès o molla que exerceix una força contínua (sistema antiskating), antagonista de la component de força de fregament en la direcció del centre del disc que, a causa de la no coincidència entre l’eix del braç i la tangent al solc, empeny constantment la punta de lectura contra la cara interior del solc.