braç

m

Història

Cadascun dels grups que a manera de cambres aplegaven els representants dels diferents estaments del país i que, sota la presidència del rei, constituïen les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa (Principat de Catalunya, regnes de València, d’Aragó i de Sardenya).

La designació de braços apareix al segle XV aplicada als diferents estaments parlamentaris. Respon a la concepció política medieval, que considerava la totalitat de país —i, per tant, les corts, representació suprema seva— com un cos o organisme el cap del qual era el sobirà, i els braços els diferents estaments socials: els magnats, els cavallers i altres gentilhomes (braç militar)), els eclesiàstics (braç eclesiàstic) i els ciutadans i els burgesos ( braç reial o popular). Només excepcionalment a Aragó eren quatre, per tal com els militars eren escindits en dos braços: el dels rics-homes i el dels cavallers. Els braços deliberaven separadament a les corts, i es comunicaven entre ells mitjançant els tractadors o raonadors.