L’impuls veritable de la dinastia correspon als fills de Buwayh, ‘Alī, Ḥasan i Aḥmad. Aquest ocupà Bagdad (945) i nomenà un califa al seu gust (al-Mutī, 946). Ḥasan aconseguí d’unificar els dominis buwàyhides: Kermān, Khūzestān, Shīrāz, Mèdia i l’Iraq, però dividí el regne entre els seus fills. Un d’ells, Aḍud al-Dawla, reunificà l’imperi; però en desaparèixer ell esclatà novament la guerra civil, i vers el 1012 la dinastia decaigué davant l’ímpetu dels kurds. L’any 1055 els seljúcides entraren a Bagdad, i acabà la dominació buwàyhida.
f
m
Història