i caça | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

caça

substantiu masculím
Militar
ciències militars mil
Avió militar, generalment monoplaça, d’una gran velocitat i d’una elevada potència de foc, destinat a assegurar el domini de l’espai aeri oposant-se a les accions d’avions enemics.

Els primers caces, que aparegueren a l’inici de la Primera Guerra Mundial, eren aparells d’observació dotats d’armament. A partir del 1915 foren creats nous tipus d’avions dedicats específicament a actuar com a caces. Les característiques que hom els demanava eren una gran maniobrabilitat, una bona velocitat ascensional i una acceptable velocitat en vol horitzontal. El biplà fou aleshores el tipus d’avió que s’adaptava millor a aquestes característiques, fins que l’aparició dels bombarders monoplans, de velocitat igual o superior a la dels caces biplans, obligà a deixar el criteri de maniobrabilitat en segon terme per a adoptar la velocitat com a tret fonamental que consagrà el caça monoplà en la Segona Guerra Mundial. La substitució de l’armament portàtil, o de les metralladores adaptades, per metralladores fixes no fou possible a causa de la poca resistència de les ales de teixit, que impedia de muntar-les-hi, fins que fou resolt el problema de la sincronització hèlix-armament (1915); la metralladora fou l’armament fonamental fins que, a la Segona Guerra Mundial, aparegué el canó automàtic de calibre petit. Actualment, el concepte originari d’avió de caça ha perdut la seva vigència davant la denominació de dos tipus especialitzats: l'interceptor o avió de superioritat aèria , per a les missions aire-aire, i el caça bombarder, per a les missions aire-sòl.

Llegir més...