cahita

f
m
Lingüística i sociolingüística
Etnologia

Individu d’un grup de tribus índies de l’Amèrica del Nord de llengua comuna.

Els cahites habitaven al nord-oest de Mèxic, als cursos baixos dels rius Sinaloa, Fuerte, Mayo i Yaqui. En entrar en contacte amb els conqueridors castellans (1533) eren uns 100000. Les tribus principals que han sobreviscut són els mayos ( mayo) i els yaquis ( yaqui). La llengua cahita pertany a la família utoasteca.