caldeu
| caldea

adj
Cristianisme

Dit de l’Església cristiana siríaca oriental formada pels cristians de l’antic imperi partosassànida, dita també assíria o encara nestoriana.

El terme, però, és aplicat més concretament a les comunitats d’aquesta Església que s’uniren a Roma a partir del segle XVI i que són agrupades, des del 1830, sota el patriarcat de Babilònia dels Caldeus.