llengües camitosemítiques

f
pl
Lingüística i sociolingüística

Família de llengües parlades d’E a W, des de Mesopotàmia i Aràbia per tota l’Àfrica del nord fins a l’Atlàntic, i vers el sud fins dellà el límit meridional del Sàhara i a la zona de l’Àfrica Oriental fins a l’equador.

Formada pel conjunt de sis grups diferenciats: semític, berber, egipci, cuixític, omòtic i txadià. La tendència moderna (Greenberg) és designar aquesta gran família lingüística amb el nom d'afroasiàtica. Presenta trets essencials comuns innegables. Quant a la fonologia, cal remarcar l’existència, en grau divers, de consonants glotalitzades i enfàtiques i de fonemes articulats a la gorja o a la part posterior de la cavitat bucal (laríngies, faríngies i velars) i del paper essencial de les consonants; morfològicament cal fer esment de la forma prefixada del verb i els pronoms sufixats com a trets molt homogenis en tots els grups, l’existència d’arrels biconsonàntiques o triconsonàntiques amb variacions morfològiques per canvis interns a l’arrel, i el sistema complex de formació dels verbs derivats; sintàcticament destaca l’existència d’un ‘estat d’annexió’ o ‘estat constructe’ per a marcar la subordinació nominal.