El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals: prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc. Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe. Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic; els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general. Constitueixen una font de primer ordre per als estudis demogràfics, socials, econòmics i onomàstics.
m
Història del dret