La capella pontifícia Roma, derivada de la schola cantorum , fou el prototipus de les capelles reials que floriren per tot Europa. Des de mitjan s XV fins al començament del XVII, integrades solament per cantors, d’on ve la locució a cappella, foren els centres més importants de conreu de l’art musical i gairebé tots els grans compositors de l’època en foren cantors o mestres. Als Països Catalans les capelles de les principals catedrals i monestirs tingueren una organització molt complexa ja a partir del s XIII. Especial importància tingueren la capella reial vinculada a Barcelona, que fou al s XIV un dels centres musicals més importants d’Europa, i la capella d’Alfons el Magnànim a Nàpols. Al s XIV es destacà la capella del Real de València. Al s XVI, també a València, les capelles del duc de Calàbria, del Col·legi del Corpus Christi i de la col·legiata de Gandia. A Mallorca l’única capella important fins al s XVII fou la de la seu de la Ciutat de Mallorca; l’any 1668 fou fundada la de la parròquia de Santa Eulàlia. A partir del 1730 la capella de l’Almudaina rivalitzà amb la de la seu fins a la segona meitat del s XIX. El 1899 Antoni Pont i Antoni Noguera fundaren a Manacor la Capella de Manacor. Les principals capelles contemporànies són la Capella Clàssica, de Palma, la Capella Clàssica Polifònica del Foment de les Arts Decoratives, de Barcelona, i la Capella Clàssica Polifònica del Col·legi de Metges, de Barcelona.
f
Música