Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa (o gent armada). Aquest grau fou establert a França al s XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia. Amb la creació del terç al s XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns. A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent. La llei de 1878 el col·locà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del 1889, fou establert el grau de capità entre el comandant i el primer tinent. La divisa actual dels capitans és constituïda per tres estrelles de sis puntes que formen triangle, col·locades a la gorra i damunt la bocamàniga de la guerrera. A la corona catalanoaragonesa, possiblement com a transposició de l’organització militar marítima, el mot només fou aplicat originàriament, al s XIII i al començament del XIV, als qui tenien el comandament de forces mercenàries a ultramar (Grècia, nord d’Àfrica). A partir del s XIV, en generalitzar-se l’ús d’aquestes, fou aplicat també en l’exèrcit reial, i el grau ha perdurat d’aleshores ençà. Capitans eren també els qui comandaven les companyies, centenars o cinquantenes, de les hosts de les ciutats i les viles catalanes, com, per exemple, les companyies de la Coronela de Barcelona.
f
m
Història
Militar