capítol

m

Cristianisme

Reunió periòdica de tots els superiors o bé dels monjos, religiosos o clergues regulars d’una província ( capítol provincial ) o de tot el món ( capítol general ) segons els estatuts propis, destinada a deliberar i prendre acords referents a tot o a una part de l’orde o de la congregació.

Tenen sovint facultats legislatives o correctives. Aquesta pràctica sembla que fou regulada per primera vegada per la congregació cistercenca, que en la seva Carta Charitis (1119) disposava la reunió de tots els abads de l’ordre, anualment, a Cîteaux. El Concili Laterà IV (1215) els féu extensius a totes les congregacions monàstiques i a tots els ordres religiosos.