capitulació

f
Història

A la península Ibèrica i durant la reconquesta cristiana, rendició pactada entre els reis cristians i els musulmans (similar al ṣulḥ que els àrabs havien establert durant llur invasió), per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llur religió i costums, etc) i propietats.

Tenia com a finalitat evitar el despoblament del territori conquerit. Així, per la capitulació de Toledo (1085), Alfons VI de Castella, a més del respecte als costums i a la religió dels musulmans (la mesquita major restava per a llur culte), establí el dret de recuperació de llurs béns i el mateix tribut que abans de la conquesta. Alfons I d’Aragó, a la rendició de Saragossa (1118), permetia als musulmans de conservar autoritats, cadi, propietats, religió, però els obligava a traslladar llur domicili al raval. Jaume I de Catalunya-Aragó, en la capitulació de València (1238), garantí la seguretat als qui hi volguessin restar i donà un guiatge als altres per a poder eixir amb llurs béns mobles, àdhuc les armes, fins a Cullera.