cargol

caragol, còclea
m
Anatomia animal

El cargol (en groc) dins de l’orella interna

Archaeodontosaurus (CC BY-SA 3.0)

Conducte de l’orella interna situat en l’espessor de l’os temporal i enrotllat en forma d’espiral.

Constitueix el laberint anterior, i conté els òrgans essencials del sentit de l’oïda. És format per la columel·la, o eix ossi central, per la làmina dels contorns, o conducte en espiral, enrotllat al voltant de la columel·la, i per la làmina espiral o membrana òssia que divideix interiorment la làmina dels contorns en dues rampes, una de timpànica, que correspon a la finestra rodona, i una de vestibular, que s’obre en el vestíbul. A l’interior de la rampa vestibular hi ha el cargol membranós, que és un petit conducte enrotllat en espiral que s’inicia per un fons cec en el vestíbul. Entre el cargol ossi i el membranós hi ha un líquid incolor anomenat perilimfa, i a l’interior del cargol membranós hi ha l’endolimfa. L’estructura específica de la funció auditiva és l’òrgan de Corti, situat dins el cargol membranós. El cargol és anomenat també còclea.