carib

f

m

Etnologia

Individu d’un grup de tribus ameríndies que des de poc temps abans de la descoberta d’Amèrica ocupava les Petites Antilles i part de les terres veïnes del continent, anteriorment poblades pels arawaks, de trets característics de la cultura amazònica.

El nucli principal dels caribs actuals és a les zones muntanyoses de les Guaianes i de Veneçuela, en llur frontera amb el Brasil; n'hi ha també altres tribus aïllades a les ribes del riu Negro i a la conca dreta de l’Amazones. Als contraforts dels Andes colombians n'hi ha un altre grup important. Els primitius caribs insulars, coneguts en llurs primers contactes amb els europeus per llur bel·licositat i canibalisme, han desaparagut gairebé totalment de les Antilles. El 1960 els 6 000 supervivents dels caribs insulars foren relegats per França i Anglaterra a la Dominica, on en resten uns 500, i a Saint Vincent, on s’entrecreuaren amb els habitants negres de l’illa; el 1795 els “caribs negres”, com han estat anomenats, foren deportats a Hondures, on viuen encara en nombre de 30 000.