filla de la caritat

f
Cristianisme

Membre d’una congregació religiosa femenina dedicada a l’assistència dels pobres i a l’ensenyament, fundada el 1633 per Vicenç de Paül i per Lluïsa de Marillac, a França, i aprovada per l’arquebisbe de París el 1646.

Ha esdevingut la congregació femenina més estesa per tot el món (el 1985 tenia 30 500 membres). Fins el 1964, que fou simplificat l’hàbit, fou característica d’aquesta congregació la gran toca alada de fil blanc. S'establí al Principat al s XVIII: a Barcelona, a l’hospital de la Santa Creu el 1790, i el 1792 a Reus i a Lleida. Al s XIX s’expandí per la península Ibèrica i creà el primer noviciat, a Madrid (1893). La província canònica de Barcelona (que comprèn el Principat, les Balears i la província aragonesa d’Osca) té actualment 1 168 religioses en 101 establiments, 83 dels quals són al Principat, 14 a les Illes i 4 a la província aragonesa d’Osca. El País Valencià, que depèn de la província canònica de Pamplona, té actualment 760 religioses en 60 establiments.