cassita

f
m
Història

Individu d’un poble d’origen incert que envaí el país de Babilònia des de les muntanyes del Zagros, potser en relació amb la pressió contemporània dels hurrites en les regions del nord de Mesopotàmia.

Prengueren Babilònia poc després del 1600 aC i dominaren el país des de la meitat del s XVI aC fins al 1157 aC. Fora dels noms dels reis —dels quals només una petita part són d’arrel accàdia, i la resta, d’arrels no semítiques—, hom sap ben poca cosa d’aquesta època. Sembla, per la gran abundància de kudurru o fites territorials, que la dominació cassita representà un període de refloriment feudal.