En efecte, qualsevol estructura metàl·lica enterrada o submergida en un líquid actua com un elèctrode en un electròlit, de forma que hi ha una tendència a la ionització del metall, és a dir, a la seva corrosió. Hi ha tres sistemes de protecció catòdica: el d'ànodes galvànics consisteix a disposar uns elèctrodes d’un metall més electronegatiu (correntment Mg, Zn, Al) que el metall a protegir (correntment Fe), de manera que aquest actua com a càtode en la pila formada, i és, per tant, incorrosible, mentre els ànodes es van dissolent lentament i cal renovar-los; el de transport de corrent consisteix en la connexió de l’estructura a protegir al pol negatiu d’una font de corrent continu, mentre que el pol positiu és connectat a uns ànodes de grafit enterrats en el medi; el de drenatge de corrent és emprat contra corrents errants, deguts, per exemple, a l’existència de ferrocarrils elèctrics pròxims, i consisteix a disposar un díode entre l’estructura a protegir i la via en el sentit adequat de pas (cap a la via). La protecció catòdica és emprada en diversos casos, com en canalitzacions enterrades, pous de petroli, dics flotants, vaixells, cables elèctrics, dipòsits enterrats, estructures metàl·liques de ciment armat, etc.
f
Química