En Plató (llibre VII de La República), al·legoria en la qual la condició humana és comparada a la d’un presoner encadenat dins una caverna, d’esquena a la llum i que no veu les coses reals, sinó solament les ombres projectades a la paret, les quals ell pren per la realitat mateixa.
Només el filòsof és capaç d’alliberar-se d’aquesta il·lusió.