ceretà

| ceretana

f

m

Història

Individu d’un poble preromà que Estrabó qualificà d’ibèric, establert a la Cerdanya, que n’ha conservat el nom; és possible que s’estengués més enllà dels seus límits.

Arqueològicament, hom no en sap res. Estrabó i Marcial lloaren els pernils ceretans, que, segons el primer, proporcionaven grans guants. El nom, kerrētanoí (κερρητανοι) en grec, sembla relacionat amb el basc xerri o kerri (‘porc’).