i escola cínica | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

escola cínica

substantiu femeníf
Filosofia
filosofia filos
Escola filosòfica grega iniciada per Antístenes a la fi del segle V aC, que durà fins al segle VI.

El nom de cínics pot provenir del gimnasi de Cynosargos (Atenes), on fou fundada l’escola, o bé, segons una interpretació antiga, de la manca de pudor i de convencions que, semblantment als gossos (en grec kynós), els caracteritzava. D’orientació essencialment ètica, els cínics presenten moltes similituds amb el socratisme (èmfasi en la virtut, indiferència envers la investigació de la natura, antropocentrisme) i, de fet, molts autors els consideren una derivació d’aquest. Aspiraven a l’autosuficiència moral de l’individu ( autarquia), que va lligada a una crítica de la civilització i de les convencions socials i a una apologia de l’estat natural. El cinisme és un pensament de ruptura radical, que es manifesta amb la voluntat provocativa i substitueix la ironia equànime de Sòcrates per un sarcasme agressiu. El membre més destacat d’aquesta escola fou Antístenes d’Atenes, i el més famós, pel seu testimoni viu, el seu deixeble Diògenes de Sinope. Uns altres cínics foren Crates de Tebes i la seva muller Hipàrquia, Mònim, Onesícrit, Mètrocles, Menip de Sinope, Menedem.

Col·laboració: 
JCS
Llegir més...