A Barcelona, per a ésser considerat ciutadà calia residir a la ciutat, tenir-hi casa i viure dels recursos propis. Per privilegi reial del 1232, confirmat i ampliat successivament al llarg dels s. XIII i XIV, el ciutadà de Barcelona era exempt de diversos imposts reials (lleuda, peatge, portatge, etc) arreu dels regnes de la corona, i especialment a Tortosa, Alacant, Oriola, Elx i Guardamar, i era obligat, per contra, a certs serveis personals (militar, d’obra de murs i valls) i contribucions pecuniàries. A partir d’un privilegi reial del 1323 podia ésser considerat ciutadà de Barcelona tot aquell qui obtingués carta de ciutadanatge. Els estrangers que residien a Mallorca podien ésser considerats ciutadans de Mallorca tot conservant llur nacionalitat i religió d’origen (1320).
f
m
Història