Cada tres bases consecutives (codó o triplet) codifica un aminoàcid i s’estableix una correspondència entre la seqüència de bases de l’ADN i la proteïna. En general, la síntesi de les proteïnes no s’efectua en contacte directe amb l’ADN, sinó que hi ha un intermediari, que és l’ARN missatger. Com que la molècula de l’àcid nucleic té 4 bases diferents, teòricament seria possible de codificar 4 3 = 64 aminoàcids; però això no s’esdevé, puix que només hi ha 20 aminoàcids, alguns dels quals són determinats per més d’un codó (codi degenerat), i també hi ha alguns codons que són els punts o finals de missatge. El codi genètic és universal, és a dir, que les seves normes són compartides per tots els éssers vius.
m
Biologia