Té un caràcter englobador i pretén de regular totes les situacions, omplint les llacunes existents i fornint elements d’interpretació de situacions futures i d’aplicacions a fer-hi. La seva finalitat és la d’accelerar la política unificadora nacional i de centralització, establir un sistema de seguretat jurídica i garantir la permanència de l’ordre institucional. El moviment codificador apareix al segle XIX, fonamentat en les idees racionalistes desenvolupades al segle anterior; rebé un gran impuls a partir de Napoleó, que procedí a la codificació del dret privat (civil, mercantil, penal i processal), i es difongué àmpliament a cavall de les revolucions burgeses europees del segle XIX, bé que no arrelà als països anglosaxons ( common law). El procés codificador a l’Estat espanyol fou dut a terme sense gaires dificultats en el dret penal i el mercantil, però la codificació civil topà amb una gran oposició, que no cedí fins que hom acceptà la supervivència dels diferents drets no castellans. La codificació, que començà amb el dret privat, intentà, bé que amb poc d’èxit, d’estendre's a les branques del dret públic, on hom només ha efectuat codificacions parcials. D’altra banda, la profusió de noves situacions i la quantitat exorbitant de normes ha obligat també a codificacions parcials en el camp del dret privat. La tendència codificadora ha arribat fins i tot al dret internacional, tant públic com privat, utilitzant com a instrument principal el tractat internacional multilateral.
f
Dret