La utilitat d’aquesta tècnica de la química analítica consisteix en la mesura de la concentració d’una substància gràcies a la determinació del seu poder d’absorció. Hom empra la llei de Lambert i la llei de Beer combinades de la forma log (I₀/ I) = kcl, on Io; és la intensitat de la llum incident, I la intensitat de la llum transmesa, k una constant que depèn de la substància dissolta, c la seva concentració, i l el gruix de dissolució travessada. Amb l’ús d’aquesta expressió hom troba la concentració desconeguda c d’una substància, per comparació dels gruixos l i l₀, d’aquesta i d’una concentració coneguda c₀, respectivament, que, amb una mateixa intensitat de llum incident, donen la mateixa transmissió: en aquest cas és cl= c₀ l₀. Aquesta mesura es fa amb un colorímetre, en el cas de llum visible, o amb un espectrofotòmetre, en el cas d’una radiació fora de l’espectre visible.
f
Química