commoció

f

Patologia humana

Trastorn, d’origen traumàtic, de les funcions cel·lulars d’un òrgan, generalment amb repercussió en altres, allunyats o acostats a aquest, sense lesió anatòmica.

La commoció cerebral és una síndrome que apareix en els traumatismes cranials i que es caracteritza per una pèrdua poc o molt prolongada de la consciència, seguida d’una fase d’excitació. En recobrar la consciència, el malalt pot sofrir una amnèsia retrògrada. Hom parla també de commoció toràcica, commoció laberíntica, commoció medul·lar i commoció retinal, conseqüents a traumatismes del tòrax, de l’òrgan de l’oïda, de la medul·la espinal o de l’ull, totes elles amb afectacions locals i sovint també generals.