En tant que funcionen com a subjecte i predicat en el judici, els conceptes són l’element últim sobre el qual es construeix l’edifici del coneixement. Llurs propietats són la comprensió i l'extensió. Hom pot fer distinció entre conceptes d’individu, d’espècie i de gènere (entre els quals s’estableix una relació de subordinació), entre conceptes a priori i a posteriori (segons que es dedueixin o no de l’experiència), o bé entre conceptes singulars i universals (universal). Però el problema fonamental que plantegen els conceptes és el de llur origen i natura: el realisme n'afirma l’existència com a realitats independents de l’acte mental, el conceptualisme sosté que només tenen existència en tant que són concebuts per la ment, i el nominalisme afirma que són simples noms emprats per a designar els objectes. En funció de la unitat entre realitat i pensament, Hegel s’oposa a la noció clàssica de concepte afirmant que és el procés dialèctic per mitjà del qual es realitza l’autodeterminació de la idea en la superació de les contradiccions.
m
Lògica