El nom fa referència a l’origen dels sons utilitzats: elements preexistents, sons musicals i sorolls (motors, aigua que cau, perforadores, detonacions, etc.). Una vegada modelat, gràcies a una sèrie de manipulacions, aquest material sonor és adequat a la composició, que consisteix a construir directament utilitzant els procediments de muntatges i de collages. Des del 1956 la música electrònica començà a utilitzar també sons concrets, sols o combinats amb els de generació purament electrònica, i a partir dels anys setanta, el concepte de música concreta ha anat quedant subsumit dins el més general de música electrònica. Els precursors de la música concreta han estat E. Varèse, J. Cage i O. Messiaen. Les primeres composicions importants foren obra de Pierre Schaeffer i Pierre Henry. Han estat en contacte amb la música concreta, entre altres, P. Boulez, I. Xenakis, K. Stockhausen, L. Berio i B. Maderna. També han estat importants les escoles japonesa, polonesa i nord-americana.
f
Música