Les aplicacions del condicionament de l’aire són molt nombroses; hom en pot citar, com a més importants, la climatització, el condicionament de l’aire en fàbriques —particularment, les tèxtils— en què les matèries subjectes a elaboració requereixen, per a ésser treballades, unes certes condicions de temperatura i humitat que, moltes vegades, no coincideixen amb les de màxim confort. També té aplicació en els assecadors, en els quals, ultra la temperatura i la humitat, sovint cal mantenir una renovació i una certa velocitat de l’aire que envolta la matèria a assecar; en els avions que volen a més de cinc mil metres, on cal vetllar per la temperatura i la pressió interior; en els quiròfans, on és convenient —i a vegades imprescindible— un cert nivell d’esterilitat de l’aire, que pot ésser obtingut per raigs ultraviolats; en l’astronàutica, on cal que el condicionament de les càpsules amb éssers vivents inclogui, a part les condicions físiques, una aportació d’oxigen per compensar la transformació química que sofreix l’aire respirat. D’una manera general, en el condicionament d’aire la prefixació de les necessitats és el punt de màxima dificultat, perquè el comportament posterior de l’aire pot ésser influït amb precisió tant en la calefacció com en la refrigeració, l’humitejament, la pressurització, etc.
m
Física