qüestió de confiança

f
Política

Pràctica de nombroses democràcies parlamentàries per la qual el cap de govern o primer ministre sotmet la seva continuïtat i la de l’executiu que presideix a l’aprovació del cap d’estat o bé de l’assemblea legislativa.

Representa el procediment invers a la moció de censura, impulsada per l’oposició contra el govern. En molts països s’utilitza el mecanisme de la qüestió de confiança tot i no estar reglamentat, atès que només cal que el president del govern la plantegi. Per regla general, és utilitzada en ocasió de l’aprovació de determinades lleis el suport de les quals no està garantit, i per aquest motiu és molt freqüent en les democràcies on la disciplina de vot no s’aplica de manera molt estricta. Poc utilitzada en el sistema parlamentari espanyol, hi és tanmateix regulada en la Constitució de 1978. Aquest text prohibeix vincular-la directament a l’aprovació d’una llei, i estableix que ha d’estar referida a canvis en la política del govern. Només dos presidents del govern espanyol, Adolfo Suárez, el 1980, i Felipe González, el 1990, han presentat qüestions de confiança al Congrés dels Diputats. Quant al Parlament de Catalunya, després que el 8 de juny el ple rebutgés el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2016, el president Carles Puigdemont presentà la primera qüestió de confiança des del restabliment de la cambra (1980), que superà el 29 de setembre.