El fet que la conformació sigui molt ràpida impossibilita l’aïllament d’una substància en una forma configuracional determinada, excepte en els casos en què la molècula posseeix grups voluminosos que impedeixen la rotació lliure (atropoisomeria). La repulsió entre els electrons dels enllaços i un cert impediment estèric entre els àtoms fan que únicament siguin afavorides energèticament unes determinades configuracions d’una molècula i que la rotació lliure sigui en part restringida. L’età (H 3 C-CH 3 ) posseeix una energia d’interacció màxima quan la distància entre els hidrògens de cada metil és mínima ( conformació eclipsada ), i mínima quan la distància és màxima ( conformació alternada o no eclipsada ), bo i existint una diferència d’energia de 3 kcal mol - 1 entre ambdues conformacions. Per això, la majoria de les molècules de l’età a temperatura ambient es troben en la conformació alterada —o molt a prop d’aquesta—, de menor energia, és a dir, més estable. Per a l’1,2-dibromoetà (BrH 2 C-CH 2 Br) hom proposa diverses formes configuracionals, no aïllades però evidents per mitjà d’espectroscòpia infraroja i Raman: per exemple, la sinperiplanar , amb els àtoms de brom eclipsats, la sinclinal , on els broms formen un angle de torsió (τ) de 60° o 300°, l' anticlinal , amb angles de 120° o 240°, i l' antiperiplanar , amb angle de 180°. La forma sinclinal i sobretot l’antiperiplanar són les més estables. Hom assegura que, a temperatura ambient, el 85% de les molècules de l’1,2-dibromoetà tenen la conformació antiperiplanar, i gairebé tota la resta en forma sinclinal. L'anàlisi conformacional demostra que el ciclohexà es presenta en dues conformacions, amb 11,4 kcal mol - 1 de més poca tensió que la forma plana de l’anell: una en forma de barca , i l’altra, de cadira , més estable. Aquesta última té dos tipus d’enllaços: els uns perpendiculars al pla de la projecció de l’hexàgon ( enllaços axials ), i els altres units al cicle de biaix ( enllaços equatorials ). Un substituent en la molècula de ciclohexà es presenta més en el temps en posició equatorial, al més lluny possible de les interaccions 1,3,5 o 2,4,6.
f
Química