Generalment hom l’oposa a l’anomenada vida activa. Tanmateix, tot i que la seva forma més típica és l’eremítica, revesteix també molt sovint unes altres formes, com són les de congregacions i ordes religiosos consagrats primordialment al culte diví, però exercint alhora certes activitats (d’estudi, d’apostolat o de beneficiència).
f
Cristianisme