cos de comerç

m
Història

Nom que prengueren les antigues corporacions o col·legis de mercaders matriculats a Barcelona, València i Saragossa suprimides pels decrets de Nova Planta (1707-16).

En ésser restablerts a la segona meitat del s XVIII (el de Barcelona —dit també cos o comunitat de comerciants — el 1758 per Ferran VI; els de València i Saragossa, el 1763 per Carles III). Els de Barcelona i València foren regits per les respectives juntes de comerç. A Barcelona —on subsití després del 1714 la confraria dels mercaders o de la Mare de Déu de la Soledat— hom intentà de reorganitzar la corporació ja el 1735 en ésser establerta l’efímera Junta de Comerç Marítim i Terrestre de Catalunya; el 1758, la primera matrícula del cos de Barcelona era formada per 41 persones (5 nobles, 8 ciutadans honrats, 17 comerciants bercelonins i 8 d’altres indrets del Principat). Les matrícules de comerciants perduraren—tot i que ja s’havia perdut en gran part la força de l’obligatorietat—fins al codi de comerç espanyol del 1829.