cosmopolitisme

m
Sociologia

Teoria que considera l’home com a ciutadà del món, sense distinció de races ni de nacionalitats.

Aquest pensament, present ja en el món grec (estoics i cínics), fou recollit per l’il·luminisme, el qual, en nom de la raó i de la llei natural, idèntica per a tots els homes, predicà la instauració d’un ordre universal capaç de garantir la llibertat i el progrés.