crítica

f
Filosofia

Disciplina que té per objecte discernir la natura, les condicions de possibilitat, els límits i els pressupòsits del coneixement humà.

El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant. Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics (antigament hom en deia logica maior), hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia, epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia. La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent (Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc), bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana. A partir del sistema kantià restaren assentats els pressupòsits per a una teoria general del coneixement com a disciplina autònoma. Però la independència d’aquesta respecte al conjunt del saber filosòfic, i en particular respecte a l’ontologia i la lògica, és encara una qüestió disputada.