Aquest és representat per l'arquetip o els subarquetips (subarquetip). És tasca del crític de descobrir-hi les faltes mecàniques, involuntàries, dels copistes (errors de lectura, de pronúncia i memòria mentals, de transcripció, inversió, omissió i repetició de mots), o voluntàries (esmenes erudites i estilístiques, interpolació d’elements estranys). La crítica textual és doble: externa i interna. La crítica externa exigeix l’aplec sistemàtic dels còdexs conservats, la col·lació de les variants i la distribució consegüent dels manuscrits en famílies o recensions, d’acord amb les quals és establert un stemma o arbre de procedències dels còdexs. La crítica interna és ja un discerniment de les diverses recensions per tal d’escollir-ne la millor i una interpretació del mateix text. Permet també de descobrir-ne les errades i les inexactituds, de conjecturar-ne els mots que hi manquen, etc, i els autors en cas d’obres anòmines.
f
Lingüística i sociolingüística
Història