i cugucia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

cugucia

substantiu femení f història del dret hist dr
A partir del s. XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit.

El senyor feia seva la tercera part dels béns mobles d’aquell; quan l’adulteri havia estat comès sense el seu consentiment, el marit, o els seus hereus, la podien recuperar sobre els béns de la dona. Fou abolida per la sentència de Guadalupe el 1486.

Llegir més...