Des de l’inici de la navegació mecànica ha estat el més gros, el més pesant, el més armat i el més defensat de tots, i ha substituït el navili d’antany en la funció de vaixell de línia. L’ús de l’hèlix permeté d’instal·lar les màquines i calderes per sota de la línia de flotació, on la protecció era completa, però la posterior invenció de projectils explosius féu vulnerable la part submergible de les naus i calgué revestir-les d’una cuirassa ( blindatge). L’aparició dels primers vaixells cuirassats enfront d’una artilleria encara poc potent actualitzà la tàctica d’envestida, en desús des del temps de les galeres. Després de la batalla de Lissa (1866), on la cuirassa i l’aürt triomfaren enfront de l’artilleria, el rostre esdevingué l’arma principal dels cuirassats, i llur tàctica, l’atac en línia de front. A Yalu (1894), però, antítesi de Lissa, es consagrà el canó com a arma essencial, i sempre més la tàctica d’aquests vaixells ha estat de combatre en línia de fila. El 1906, una comissió de l’almirallat anglès dissenyà el “Dreadnought”, primer cuirassat d’artilleria monocalibre, concebut amb la finalitat de reunir el màxim de canons en poc espai i d’aconseguir un gran abast de tir. Seguint aquest model, els estats marítims dissenyaren nous cuirassats; progressivament en construïren en major nombre i n'augmentaren les dimensions, fins que el tractat de Washington establí uns límits; però amb l’experiència de la Primera Guerra Mundial i les noves tècniques de construcció naval hom avarà cuirassats encara més potents. Això no obstant, el progrés de l’aviació durant la Segona Guerra Mundial, en què foren enfonsats nombrosos cuirassats, en disminuí el paper com a eix de les flotes de batalla i fou substituït pel portaavions, veritable vaixell de línia actual, per bé que la marina de guerra dels EUA en reactivà alguns el 1980, com a bases de foc flotant. Actualment, a més de disposar d’una artilleria potent, van equipats amb míssils de diversos tipus i una gran quantitat de canons automàtics.
m
Transports
Esquema del cuirassat “Queen Elizabeth”: A, armament principal, B, barbetes, C, armament secundari; D, canons antiaeris; 1, roda de proa; 2 asta per hissar la bandera de proa; 3, torreta A; 4, torreta B; 5, telèmetre; 6, direcció de tir; 7, telèmetre principal; 8, fanalera; 9, pont de navegació; 10, observatori; 11, arbre de proa; 12, observatori; 13, torre observatori; 14, accés a la cofa; 15, cofa; 16, observatori de la cofa; 17, torre; 18, radiogoniòmetre; 19, verga per hissar les banderes de senyals; 20, cambra de navegació; 21, aleró; 22, projector de senyals; 23, pont de senyals; 24, sirena; 25, xemeneia; 26, projectors; 27, barques de nau; 28, grua per hissar l’hidroavió; 29, llanxes de desembarcament; 30, ploma per hissar i arriar les barques de nau; 31, amantina; 32, arbre de popa; 33, cofa; 34, masteler de sobreperroquet per hissar l’ensenya; 35, masteler de perroquet; 36, masteler; 37, pal per hissar la bandera de guerra en navegar; 38, torreta X; 39, catapulta per llençar l’hidroavió; 40, torreta Y; 41, asta per hissar la bandera de guerra en ésser a port; 42, roda de popa; 43 tallers; 44 bot salvavides; 45, tangó; 46, paravene; 47, paramar; 48, paramar; 49, àncora
© Fototeca.cat
Tipus de vaixell de guerra de gran tonatge en el qual l’armament i la protecció preponderen sobre la velocitat i l’autonomia.