deducció

f
Lògica

Raonament mitjançant el qual hom conclou rigorosament d’una o més proposicions (premisses) una altra que n’és la conseqüència (conclusió), en virtut d’unes regles lògiques.

Identificada sovint, tot i que no pugui ésser-ho, amb el sil·logisme, n'és la forma més usual. Com a mètode cognoscitiu, sol ésser contraposada a la inducció. Hom distingeix la deducció constructiva o demostració, en la qual la conseqüència deduïda suposa un avanç per al pensament, de la simple deducció formal, en què la conclusió —implícitament continguda en les premisses— no hi afegeix res de nou.