diputació del regne

f
Història

Comissió permanent de les corts castellanes sorgida al començament de l’edat moderna per tal de dur a terme la recaptació dels serveis votats, atesa la insuficiència de les rendes ordinàries; també s’ocupava de les alcabalas .

Es componia de tres membres de les corts. Suprimida la diputació el 1694, la sala o comissió de millones, integrada igualment per membres de les corts, es considerà continuadora seva i així es mantingué durant el govern borbònic (amb sis diputats titulars, un per Catalunya i Mallorca des del 1767), un suplent i tres supernumeraris. Aquest organisme exercia aleshores la funció de les antiges corts castellanes, bé que reduïda a la votació dels millones i als diversos aspectes pròpiament honorífics. El 1834, amb la proclamació de l’Estatut Reial, les seves funcions foren traspassades de nou a les corts generals.