discret

| discreta

adj

Història

Tractament donat, als Països Catalans i durant l’Antic Règim, als notaris, procuradors, cirurgians, apotecaris i altres membres de l’estament d’artistes, i també als preveres.

Algunes vegades aquest tractament era substituït pels d'honorable o venerable o afegit a aquest (honrable i discret, venerable i discret). Havia estat donat alguna vegada també als mercaders i, especialment, a algunes autoritats menors, com patrons de nau, cònsols de catalans, prohoms de consells municipals, etc, acompanyat sovint d’uns altres adjectius (honrat, savi i discret).