domesticació

f
Zoologia

Pas de l’estat salvatge a l’estat domèstic d’alguns animals per acció de l’home.

Aquest procés és degut als interessos humans d’obtenir d’espècies salvatges aliment, servei, companyia, vestit, etc, i començà ja fa almenys onze mil anys (hom ha trobat restes d’ovins d’aquest període en una cova al nord d’Iraq). Les diferents races d’una espècie domèstica provenen sempre d’una espècie salvatge, la qual pot haver estat transformada en domèstica a diferents punts de la terra. El procés de domesticació es caracteritza per la modificació de les condicions fisiològiques, per modificacions fenolipídiques i per modificació de la selecció per cria artificial. Així es crea una evolució paral·lela dels caràcters i racials pròpia de les formes domèstiques i es produeixen variacions anatòmiques i funcionals importants. També l’ambient influeix i produeix canvis, el quals cal procurar que restin en el genotip i siguin hereditaris. L’home treu profit de nombrosos animals domèstics, com és ara de moltes espècies de bòvids, cànids, èquids, etc.